Suquet de rape con alpargatas: l’aparador

L'aparador                                       l’aparador (web) / markuski / Andreu Balius

l'aparador (1)

Museu Abelló – Mollet del Vallès / CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona del 27/03/2003 al 10/12/ 2006.

Un suquet de rap amb espardenyes: l’aparador

L’aparador ha estat un espai obert als miratges, un espai de creació cultural, on no s’ha mostrat l’objecte de l’art manufacturat, sinó que s’ha creat un mirall obert a un intercanvi de vivències culturals entre els autors i tots els qui passaven pel carrer. Escoltant Cabo San Roque vaig moure tot el que hi havia a l’aparador: vaig treure la pols, el vaig escombrar, el vaig fregar i vaig tornar-ho a col·locar tot al mateix lloc, com si no hagués passat mai res. Aquesta era la manera d’indicar al lloc la meva mà. Era la manera de netejar sense que semblés que canviava res. Vaig anar a mirar-me al mirall i semblava que estava prou satisfet. Va arribar el primer bagul (abans de la crisi de les pues, que sempre són on no les busques, ben guardades amb les cançons que no surten) i en van fer una berra. Després va arribar el segon bagul i vam decidir posar-hi les cutxufletes, el siuló, les sorolletes, les ungles de cabra, i el mocador. Un concentrat d’origen natural. Sis cues de rap.

Suquet de rape con alpargatas: l’aparador

El escaparate ha sido un espacio abierto a los espejismos, un espacio de creación cultural, donde no se ha mostrado el objeto de arte manufacturado, sino que se ha creado un espejo abierto a un intercambio de vivencias culturales entre los autores y todos aquellos que pasaban por la calle. Escuchando Cabo San Roque moví todo lo que había en l’aparador: limpié el polvo, barrí, fregué y volví a reubicarlo todo en el mismo sitio, como si nunca nada hubiese sucedido. Ésta era la manera de mostrarle mi mano al lugar. Era la manera de limpiar sin que pareciera que nada hubiese cambiado. Fui a mirarme al espejo y parecía que estaba bastante satisfecho. Llegó el primer baúl (antes de la crisis de las púas, que siempre están allí donde no las buscas, bien guardadas con las canciones que no salen) e hicimos un contrabajo. Después llegó el segundo baúl y decidimos poner en él las cuchufletas, el silbato, los ruidillos, las uñas de cabra y el pañuelo. Un concentrado de origen natural. Seis colas de rape.

Anglerfish soup with sea cucumbers: l’aparador

L’aparador (The shop window) has been a space open to wishful thinking, a space for cultural creation, where it is not the manufactured art object that is on show, but where a looking-glass has been created, open to an exchange of cultural experiences between the authors and anything or anyone passing by in the street. Listening to Cabo San Roque, I shifted everything in the aparador: I got rid of the dust, swept it, washed it and put everything back in place as if nothing had ever happened. This was my way of telling the place I was there. It was a way of cleaning without it looking as if I’d changed anything. I took a look at myself in the mirror and I seemed to be quite satisfied. The first trunk arrived (before the plectrum crisis, which are always wherever you don’t look for them, tucked away with the songs that aren’t used) and we made a double bass out of it. Then the second trunk arrived and we decided to put the trinkets, the whistle, the noise makers, the goat’s hooves, and the handkerchief inside – an extract of natural origin. Six anglerfish tails.

1 - Cabo San Roque - (1) 1 - Cabo San Roque - (2)

Cabo San Roque

Cabo San Roque

Cabo San Roque

Cabo San Roque  (6)

Cabo San Roque  (7)

Cabo San Roque  (8)

Cabo San Roque  (9)

Cabo San Roque  (10)

Cabo San Roque  (11)

Cabo San Roque  (12)

Cabo San Roque  (14)

Cabo San Roque  (15)

Més tard vaig fer punta al llapis i vaig anar a veure David Torrents, Martí Abril i Andreu Balius. El món està construït a base de lletres. Lletres que configuren el nostre pensament i la nostra manera de ser. Les lletres haurien de ser lligam i no límit. L’aparador volia acollir il·lustradors, dissenyadors d’objectes i del nostre entorn físic. Tots ells dotats no només d’una gran capacitat per crear, ordenar i decidir dissenys útils, sinó també per preservar el disseny com una eina. Van canviar algunes coses i vaig decidir que tots els aparadors haurien de durar dos mesos i que tots haurien de ser diferents i participatius. La idea de la mascota va ser de Martí Abril. Un raig de sol… ½ Kg. d’espardenyes.

Más tarde hice punta al lápiz y fui a ver David Torrents, Martí Abril y Andreu Balius. El mundo se configura a base de letras. Letras que conforman nuestro pensamiento y nuestra manera de ser. Las letras tendrían que ser vínculo y no límite. El escaparate quería acoger ilustradores, diseñadores de objetos y de nuestro entorno físico. Todos ellos dotados no sólo de una gran capacidad para crear, ordenar y decidir diseños útiles, sino también para preservar el diseño como una herramienta. Cambiaron algunas cosas y decidí que todos los escaparates tendrían que durar dos meses y que todos tendrían que ser diferentes y participativos. La idea de la mascota fue de Martí Abril. Un rayo de solo… ½ Kg. de alpargatas.

Later on I sharpened the pencil and went to see David Torrents, Martí Abril and Andreu Balius. The world is built around letters, letters which shape our mind and our behaviour. Letters should be bonding, not limiting. The aim of l’aparador was to welcome illustrators, designers of objects and our physical surroundings. All of them were gifted with a great ability to create, organize and decide on useful designs, and also to preserve the design as a tool. Then a few things changed and I decided that all shop windows should last for two months and that all of them should be different and participatory. The idea of the mascot was Martí Abril’s. A ray of sunshine… ½ kg. of sea cucumbers.

2-David Torrents + Andreu Balius - (1)

2- David Torrents i Andreu Balius - (2)

David Torrents - Andreu Balius (5)

David Torrents + Andreu Balius

David Torrents - Andreu Balius (3)

David Torrents - Andreu Balius (4)

David Torrents - Andreu Balius (2)

David Torrents + Andreu Balius

David Torrents - Andreu Balius (6)

David Torrents - Andreu Balius (1)

Vaig posar en una cassola l’oli i la vaig posar al foc. Llavors vaig trucar a Gabriel Torres, perquè ens hem de vestir i crec que hem de decidir quina roba és la que més ens agrada aquell dia, si fa sol, vent o plou. Gabriel encantat amb la idea d’un aparador va trucar a Javier Tles, bon vent i barca nova. La imatge precedeix el sentiment. Abans de l’estil. Residus de peces de roba. Detalls aleatoris. Vestimentes primitives. Un gust narratiu. Deformar la silueta. Mutilat el teixit. Transgredir el color. Fer i desfer. Reconstruir el que ja està construït. L’home concepte. Em vaig disfressar.

Puse en una cazuela el aceite y la puse en el fuego. Entonces llamé a Gabriel Torres, porque nos tenemos que vestir y creo que tenemos que decidir qué ropa es la que más nos gusta aquel día, si hace sol, viento o llueve. Gabriel encantado con la idea de un escaparate llamó a Javier Tles, buen viento y barca nueva. La imagen precede el sentimiento. Antes del estilo. Residuos de prendas de ropa. Detalles aleatorios. Vestimentas primitivas. Un gusto narrativo. Deformar la silueta. Mutilado el tejido. Transgredir el color. Hacer y deshacer. Reconstruir lo que ya está construido. El hombre concepto. Me disfracé.

I put the oil in a pan and put it on the fire. Then I called Gabriel Torres, because we had to get dressed up and I thought we should decide on the clothes we wanted to wear that day, whether sunny, windy or raining. Gabriel, delighted with the idea of an aparador, called Javier Tles. Image precedes sentiment. Before style. Leftover remnants. Random details. Primitive clothing. Narrative taste. Deform the silhouette. Mutilate the fabric. Transgress the colour. Do and undo. Rebuild what is already built. The concept man. I got

3 - Torres i Tles -  (1)

3 - Torres i Tles -  (2)

Gabriel Torres + Javier Tles

Tulos tercero Gabriel Torres + Javier

Tulos tercero Gabriel Torres + Javier

Tulos tercero Gabriel Torres + Javier

Tulos tercero Gabriel Torres + Javier

Tulos tercero Gabriel Torres + Javier

Gabriel Torres + Javier Tles (9)

Gabriel Torres + Javier Tles (11)

Gabriel Torres + Javier Tles (12)

Gabriel Torres + Javier Tles (13)

Gabriel Torres + Javier Tles (14)

Gabriel Torres + Javier Tles (15)

Gabriel Torres + Javier Tles (16)

 

Gabriel Torres + Javier Tles

Gabriel Torres - Javier Tles

Havia de posar l’all a la cassola i vaig parlar amb Pep Duran i la Nina Pawlowsky. Els barrets són la teulada del cos i d’aquí sorgeix el títol, Flats, perquè amb els barrets van crear una idea de pisos. El barrets van ser els elements centrals del seu treball a l’aparador. Van ser barrets portables de carrer, amb els quals la Nina va voler tractar el seu treball amb els colors, les formes, el materials i crear una constel·lació. La intervenció es va completar amb un paisatge sonor de Vacca. Un afrodisíac altament estimulant.

Tenía que poner el ajo en la cazuela y hablé con Pep Duran y Nina Pawlowsky. Los sombreros son el tejado del cuerpo y de aquí surge el título, Flats, porque con los sombreros crearon una idea de pisos. Los sombreros fueron los elementos centrales de su trabajo en el escaparate. Fueron sombreros de calle, con los cuales Nina quiso tratar su trabajo con los colores, las formas, los materiales y crear una constelación. La intervención se completó con un paisaje sonoro de Vacca. Un afrodisíaco altamente estimulante.

Garlic was thrown in the pan and I spoke to Pep Duran and Nina Pawlowsky.Hats are the body’s roof and this is where the title Flats comes from, because with hats they created an idea of flats. The hats were the central elements of their work in the aparador. They were hats to be worn in the street with which Nina wanted to work colours, shapes, materials and create a constellation. The intervention was completed with a soundscape by Vacca. A highly stimulating aphrodisiac.

4 - Duran i Pawlowsky - (1)

4 - Duran i Pawlowsky - (2)

Pep Duran + Nina Pawlowky + Vacca

Pep Duran + Nina Pawlowky + Vacca

Pep Duran + Nina Pawlowky + Vacca

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (4)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (5)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (6)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (7)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (10)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (11)

Pep Duran - Nina Pawlowsky - Vacca (6)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (14)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (15)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (17)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (18)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (19)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (20)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (21)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (22)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (23)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (24)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (25)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (26)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (27)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (28)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (30)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (31)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (32)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (33)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (34)

4 - Pep Duran + Nina Pawlowsky  (35)

Havia d’escollir un pebrot vermell, i amb Xavier Manubens vam anar a Vic per dinar al restaurant de Jordi Parramon. Vam dinar molt bé. Poble Nou, no. Europa, si. Manubens es va torçar la cama amb el frenesí i la seva tieta el va tornar a convidar el dissabte a la tarda a berenar. Per fi van arribar a Mollet uns inflables de mida natural, una idea d’alta qualitat de Xavier, acompanyats d’uns bolets. Els més venuts d’Europa. Parramon va crear unes escenes altament explosives, excitants i provocatives. Goooool!

Tenía que escoger un pimiento rojo y con Xavier Manubens fuimos a Vic para comer al restaurante de Jordi Parramon. Comimos muy bien. Pueblo Nuevo, no. Europa, sí. Manubens se torció la pierna con el frenesí y su tía lo volvió a invitar el sábado por la tarde a merendar. Por fin llegaron a Mollet unos hinchables de medida natural, una idea de alta calidad, de Xavier, acompañados de unas setas. Los más vendidos de Europa. Parramon creó unas escenas altamente explosivas, excitantes y provocativas. Gooool!

I had to pick out a red pepper and went to Vic with Xavierto have dinner at Jordi Parramon’srestaurant. We ate very well. Poble Nou, no. Europe, yes.Manubens twisted his leg in the frenzy and his aunt invited him to tea again on Saturday afternoon. At last, some life-sized inflatables arrived in Mollet, a high quality idea from Xavier,accompanied by some mushrooms. The best selling ones in Europe. Parramon created some highly explosive, stimulating, provocative scenes. Goooal!

5 - Manubens i Parramon - (1) 5 - Manubens i Parramon - (2) Xavier Manubens + Jordi ParramonXavier Manubens + Jordi Parramon (4) Xavier Manubens + Jordi Parramon (1)

5 - Xavier Manubens + Jordi Parramon (4)

Xavier Manubens + Jordi Parramon (3)

5 - Xavier Manubens + Jordi Parramon (7)

5 - Xavier Manubens + Jordi Parramon (8)

Necessitava vermut casolà i no ho vaig dubtar, la Meritxell Duran i el Cesc Riera per poder fer l’aperitiu i la manduca.
Meritxell va impregnar l’orient a l’aparador. A l’obra de Cesc de cop i volta es podia veure objectes diversos com un martell, unes claus, una escombra, uns guants, uns pinzells, uns pots de pintura i tota mena d’estris escampats pel finestral. Va intentar suggerir accions inacabades i també jugar amb l’ambigüitat per arribar a preguntar-nos si el que estàvem veient era realment una manifestació artística o eren reformes del propi Museu. Reformes incorporant la figura del transistor (la ràdio), perquè la majoria de la gent que pinta a casa utilitza música per acompanyar la seva feina. Meritxell es serveix de 57 folis DINA 4 disposats conjuntament en forma de mural, confeccionat únicament amb tinta negra representant una visió de Pequin. Meritxell Duran, de viatge per la Xina, no va poder ser present a la inauguració de la instal·lació a l’aparador. En Farly fou l’encarregat de rebre l’obra per correu i muntar-la, incorporar-hi aquells elements més quotidians de la societat oriental i per pal·liar l’ absència de la Mery va elaborar unes caretes amb la seva cara. Ho vam passar d’allò més bé!

Necesitaba vermut casero, y no lo dudé, Meritxell Duran y Cesc Riera para poder hacer el aperitivo y la manduca.
Meritxell impregnó el oriente al escaparate. En la obra de Cesc, de repente, se podía ver objetos diversos como un martillo, unos clavos, una escoba, unos guantes, unos pinceles, unos botes de pintura y todo tipo de enseres esparcidos por el ventanal. Intentó sugerir acciones inacabadas y también jugar con la ambigüedad para llegar a preguntarnos si lo que estábamos viendo era realmente una manifestación artística o eran reformas del propio Museo. Reformas incorporando la figura del transistor (la radio), porque la mayoría de la gente que pinta en casa utiliza música para acompañar su trabajo. Meritxell se sirve de 57 folios COME 4 dispuestos conjuntamente en forma de mural, confeccionados únicamente con tinta negra representando una visión de Pequín. Meritxell Duran, de viaje por la China, no pudo estar presente en la inauguración de la instalación del escaparate. Farly fue el encargado de recibir la obra por correo y montarla, incorporar aquellos elementos más cotidianos de la sociedad oriental y para paliar la ausencia de la Mery elaboró unas caretas con su cara. Lo pasamos a las mil maravillas!

I needed a home-made vermouth and I didn’t hesitate; Meritxell Duran and Cesc Riera made the appetizer and the food.Meritxell infused the aparador with an Eastern flavour. In Cesc’s work different objects suddenly appeared: a hammer, some nails, a broom, a pair of gloves, paintbrushes, tins of paint and all kinds of tools were scattered about the window. Suggesting unfinished actions and simultaneously playing with ambiguity to make us ask ourselves whether what we saw was part of an art show or part of Museum repairs. Including the radio, since the majority of people who paint their homes use music as an accompaniment while they work. Meritxell uses 57 DINA 4 sheets done with black ink set out alongside each other like a mural representing a view of Beijing. Meritxell Duran, who was then travelling in China, was unable to attend the inauguration of the aparador. Farly became the one responsible for receiving the work by post and assembling it, incorporating in it those everyday elements in Eastern society and, to cover up for Mery’s absence, he made some masks with her face on them. We had a great time!

6 - Meritxell i Riera - (1)

6 - Meritxell i Riera - (2)

Meritxell Duran + Cesc Riera

Meritxell Duran + Cesc Riera (4)

Meritxell Duran + Cesc Riera (9)

Meritxell Duran + Cesc Riera (11)

Meritxell Duran + Cesc Riera (12)

Meritxell Duran + Cesc Riera (13)

Meritxell Duran + Cesc Riera (5)

Meritxell Duran + Cesc Riera (6)

Meritxell Duran + Cesc Riera (7)

Meritxell Duran + Cesc Riera (8)

Les imatges tenen més paraules amagades que no ens pensem. El que passa és que sempre hem de formular preguntes perquè ens contestin. Hem de saber escoltar. Vaig disposar la ceba, les mongetes i la col d’una manera descarada amb dos fotògrafs Jordi Bernadó i Txema Salvans. Les fotografies són una inflexió dintre d’una frase, una pausa en el pensament. Saturat com està el paisatge d’objectes i imatges, vam demanar a diferents comerços de Mollet que ens deixessin aquelles fotografies que tenien exposades de cara al públic que segur tenien una història especial i personal: unes paraules, una conversa, una poesia involuntària a la Barraca, una foto d’una parcel·la que van comprar a Sta. Maria de Palautordera quan hi va haver en aquest país el boom de les segones residències, ells li deien la barraca i els recorda tots aquells caps de setmana que van passar al seu niuet d’amor. A la Tenda dels Nuvis, una foto del casament dels propietaris; al bar la Nau, una foto del petitó ‘santuari’ del club Molletense de la temporada 1981/82; a la camiseria Bonal, una imatge antiga de l’interior de l’Església de Sant Vicenç; al bar Ibiza, un paisatge alpí; a l’Autoscola Estany, una instantània d’un autobús de pràctiques antic; al bar Cal Jordi, tres fotografies del fill dels propietaris amb tres pilots de fórmula 1; a l’Ortopèdia Mollet, una foto d’un gos de la raça rottweiller; al bar Vogue, un entrepà de salsitxes, i al bar Ca la Leo, una imatge de grup de l’orquestra Maravella signada pels seus components. Totes elles van cohabitar poèticament a l’aparador i van formar l’olla d’històries reals o inventades, perquè amb el temps unes no es distingeixen de les altres.Vuit tomàquets

Las imágenes tienen más palabras escondidas de lo que pensamos. Lo que pasa es que siempre tenemos que formular preguntas para que nos contesten. Tenemos que saber escuchar. Dispuse la cebolla, las judías y la col de una manera descarada con dos fotógrafos Jordi Bernadó y Txema Salvans. Las fotografías son una inflexión dentro de una frase, una pausa en el pensamiento. Saturado cómo está el paisaje de objetos e imágenes, pedimos a diferentes comercios de Mollet que nos dejaran aquellas fotografías que tenían expuestas de cara al público con una historia especial y personal: unas palabras, una conversación, una poesía involuntaria en la Barraca, una foto de una parcela que compraron en Sta. María de Palautordera cuando hubo en este país el boom de las segundas residencias, ellos le llamaban la barraca y los recuerda todos aquellos fines de semana que pasaron en su nido de amor. En la Tienda de los Novios, una foto de la boda de los propietarios; el bar la Nave, una foto del pequeñito ‘santuario’ del Club Molletense de la temporada 1981/82; en la camisería Bonal, una imagen antigua del interior de la Iglesia de San Vicente; el bar Ibiza, un paisaje alpino; en la Autoescuela Estanque, una instantánea de un autobús de prácticas antiguo; en el bar Cal Jordi, tres fotografías del hijo de los propietarios con tres pilotos de fórmula 1; en la Ortopedia Mollet, una foto de un perro de la raza rottweiller; en el bar Vogue, un bocadillo de salchichas, y en el bar Ca la Leo, una imagen de grupo de lo orquesta Maravilla firmada por sus componentes. Todas ellas cohabitaron poéticamente en el escaparate y formaron la olla de historias reales o inventadas, porque con el tiempo unas no se distinguen de las otras. Ocho tomates.

Images have more concealed words than we realise. We always have to ask questions to get an answer. We should learn to listen. Blatantly I prepared the onions, the beans and the cabbage in with two photographers, Jordi Bernadó and Txema Salvans. Photographs are an inflexion within a phrase, a break in thought. Since landscape is saturated with objects and images, we asked different businesses in Mollet to lend us the photos they had on show for the public which were bound to have a special, personal significance: a few words, a chat, an involuntary poem at La Barraca, a photo of the plot of land they bought in Santa Maria de Palautordera when there was a second-home boom in this country, they called it the cabin and it reminded them of all those weekends they spent in their love nest. In the Bride and Groom Shop, a photo of the owners’ wedding; in the la Nau Bar, a photo of the local soccer team from the tiny “sanctuary” of Mollet Club during the 1981-82 season, in the Bonal outfitter’s, an old picture of the inside of Sant Vicenç church, in the Ibiza Bar, an alpine landscape, at the Estany Driving School, a shot of an old practice bus, in the Cal Jordi bar, three photos of the owners’ son with three formula one drivers, at Mollet Orthopaedics, a photo of a Rottweiler dog; at the Vogue Bar, a sausage sandwich, and at the Ca la Leo Bar, an autographed group picture of the Maravella band – All living together poetically in the aparador making a brew of real or invented stories, because, with time, they become indistinguishable, one from the other. Eight tomatoes.

7 - Bernadó i Salvans - (1)

7 - Bernadó i Salvans - (2)

Jordi Bernadó y Txema Salvans (2)

Jordi Bernadó y Txema Salvans (1)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (4)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (5)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (6)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (7)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (8)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (9)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (10)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (11)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (12)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (13)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (14)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (15)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (16)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (17)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (18)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (19)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (21)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (22)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (24)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (25)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (26)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (27)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (28)

7. Jordi Bernadó + Txema Salvans (3)

Rialles amb entusiasme va provocar les converses amb els amics Marc Taeger i Flavio Morais. Xic, xic. Mmmm…. Siiiii… Ens vam omplir el cap d’ idees i de bestieses que ens interessaven i ens divertien. Cal divertir-se tan com puguem! …”bic bic tsuiing boum boum” a duo, en sol major per a violí i violoncel. Flavio Morais amb un dibuix work in progress, de tretze metres, fet a bolígraf Bic vermell i blau, i Marc Taeger i els seus disset metres de vidre. Morais ha estat espaiant les seves oscil·lacions, damunt paper, durant cinc mesos (ell creu que fins ara ha fet 35 Km de bic). El resultat, fins ara, és una espècie d’inventari i no pas un documental de l’ànima, on les imatges van ser trobades, reconduïdes i acumulades per qualsevol dels sentits. Marc Taeger, d’origen multiracial, ens presenta un vidre epidèrmic pintat amb calç, on una multitud d’imatges es van aglutinant d’una manera espontània. Taeger pensa amb l’emoció i sent amb la raó; és una espècie de místic sense fe que tant sols es troba a gust al marge dels hàbits de la lògica i dels costums. La suma de tots dos es fa per transparència. Cada un és un sense anul·lar l’altre i, a la vegada, es conformen una multitud de lectures que generen nous espais per a l’acció. Divuit cloïsses.

Risas con entusiasmo provocaron las conversaciones con los amigos Marc Taeger y Flavio Morais. Chip, chip. Mmmm…. Siiiii… Nos llenamos la cabeza de ideas y de barbaridades que nos interesaban y nos divertían. ¡Hay que divertirse tanto cómo podamos!

…”bic, bic, tsuiing, boum, boum” a dúo, en sol mayor para violín y violonchelo. Flavio Morais con un dibujo work in progres, de trece metros, hecho a bolígrafo Bic rojo y azul, y Marc Taeger y sus diecisiete metros de vidrio. Morais ha ido espaciando sus oscilaciones, sobre papel, durante cinco meses (él cree que hasta ahora ha hecho 35 Km de bic). El resultadoes una especie de inventario y no un documental del alma, donde las imágenes fueron encontradas, reconducidas y acumuladas por cualquiera de los sentidos. Marc Taeger, de origen multirracial, nos presenta un vidrio epidérmico pintado con cal, donde una multitud de imágenes se van aglutinando de una manera espontánea. Taeger piensa con la emoción; es una especie de místico sin fe que tanto sólo se encuentra a gusto en el margen de los hábitos de la lógica y de las costumbres. La suma de los dos se hace por transparencia. Cada uno es uno sin anular al otro y, a la vez, se conforman una multitud de lecturas que generan nuevos espacios para la acción. Dieciocho almejas

The conversations with friends Marc Taeger and Flavio Moraisprovoked enthusiastic laughter. Mmmmmm… Yeesss… They filled our heads with ideas and nonsense which interested and amused us. We should enjoy ourselves as much as we can!

…” bic bic, tsuiing, boum boum ” duet, in G major for violin and cello. Flavio Morais with a drawing, work in progress, thirteen metres long all done in red and blue Bic ballpen, and Marc Taeger and his seventeen metres of glass. Morais has been expanding his oscillations, over paper, for five months (he believes that to date he’s done 35 km with Bic). The result is a kind of inventory, not a documentary of the soul, where the images have been found, retransported and accumulated by any one of the senses. Marc Taeger, of multiracial origin, presents us with lime painted epidermal glass, on which a myriad of images are clustered together in a spontaneous way. Taeger thinks with feeling and feels with reason; he is a kind of mystic without faith who only feels at ease away from the habits of logic and customs. The addition of both equals transparency. Each of them is one without overruling the other and, at the same time, they make up a lot of reading matter which generates new spaces for action. Eighteen clams.

 

8 - Flavio i Marc -(1)

8 - Flavio i Marc -(2)

Marc Taeger  +  Flavio Morais Marc Taeger  y  Flavio Morais (1)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (2)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (3)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (4)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (5)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (6)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (7)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (8)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (9)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (11)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (12)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (13)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (14)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (15)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (18)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (19)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (20)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (21)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (22)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (24)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (25)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (26)

Marc Taeger  y  Flavio Morais (27)

Curro Claret i Martín Ruiz de Azua
Hola Carles, perdona el retard, aquí va el text.
Pròximament
La instal·lació busca la interacció de la gent i el Museu; recollir alguna cosa de la mirada dels habitants de Mollet i dels seus desitjos. Pròximament ells seran els protagonistes. Un aparador és un lloc per mirar i desitjar; en aquesta ocasió és un espai obert a la interacció. Una instal·lació que dóna una petita oportunitat, la de deixar una empremta en un lloc que habitualment està reservat als “artistes”. De fet, nosaltres no som artistes, sinó dissenyadors. Els museus algunes vegades es converteixen en espais hermètics, allunyats de les inquietuds de la gent.Pròximament és un intent de buscar un vincle, donant el protagonisme a la gent de Mollet. Dos culleradetes d’allioli.

Curro Claret y Martín Azua

Hola Carles, perdona el retraso, aquí va el texto.
Próximamente
La instalación busca la interacción de la gente y el Museo; recoger algo de la mirada de los habitantes de Mollet y de sus deseos. Próximamente ellos serán los protagonistas. Un escaparate es un lugar para mirar y desear; en esta ocasión es un espacio abierto a la interacción. Una instalación que da una pequeña oportunidad, la de dejar una impronta en un lugar que habitualmente está reservado a los “artistas”. De hecho, nosotros no somos artistas, sino diseñadores. Los museos algunas veces se convierten en espacios herméticos, alejados de las inquietudes de la gente. Próximamente es un intento de buscar un vínculo, dando el protagonismo a la gente de Mollet. Dos cucharadillas de alioli (ajo con aceite).

Curro Claret and Martín Ruiz de Azua
Hi, Carles, sorry I’m late, here’s the text.
Coming Soon
The location seeks interaction between the people and the Museum, to pick up something from the expressions of the citizens and from their wishes. Soon they will be the main characters. A showcase is a place for gazing and fulfilling wishes, this time, it’s a space open to interaction. A location which offers a small opportunity to leave an impression in a place which is normally reserved for “artists”. Actually we aren’t artists, but designers. Sometimes museums become hermetic spaces, far away from people’s anxieties. Coming Soon is an attempt to find a link, handing the leading role over to the people of Mollet. Two spoonfuls of garlic mayonnaise.

9 - Curro i Azua - (1) 9 - Curro i Azua - (2) Curro Claret + Martín Azua (4) Curro Claret + Martín Azua (5) Curro Claret + Martín Azua (3) Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (2)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (3)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (4)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (5)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (6)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (7)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (18)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (8)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (9)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (18)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (11)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (12)

Curro Claret + Martín Ruiz de Azua (13)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (14)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (15)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (16)

Curro Claret et Martín Ruiz de Azua (17)

Biel Capllonch i Sergio Caballero
Biel és Mallorquí i li agrada navegar i al Sergio li agrada la música. No es va haver de polsar cap botó i tot va començar a funcionar per si mateix.
Entreteniment: cóc amb sal.
Biel i Sergio van posar l’oli i l’aigua en una aïna. Ho van remenar ben remenat i hi van anar afegint a poc a poc la farina fins a aconseguir una massa dúctil per poder treballar. Quan ja havia passat de trenta minuts a una hora (depenent de la temperatura de l’ambient) van allisar la pasta amb el corró, per tal d’aprimar-la, i donar-li la forma d’una coca. La van posar en una llanta grossa i la van anar pessigant amb els dits. A part van fer una lletada amb oli, un bon grapat de sal i farina, i la van posar per damunt de la coca

Biel Capllonch y Sergio Caballero
Biel es mallorquín y le gusta navegar y a Sergio le gusta la música. No se tuvo que pulsar ningún botón y todo empezó a funcionar por sí mismo.Entretenimiento: coca con sal.
Biel y Sergio pusieron el aceite y el agua en una herramienta. Lo removieron muy removido y fueron añadiendo despacio la harina hasta conseguir una masa dúctil para poder trabajar. Cuando ya había pasado de treinta minutos a una hora (dependiendo de la temperatura del ambiente) alisaron la pasta con el rodillo, para adelgazarla, y darle la forma de una coca. La pusieron en una plancha gorda y la fueron pellizcando con los dedos. Aparte hicieron una lechada con aceite, un buen puñado de sal y harina, y la pusieron por encima de la coca.

Biel Capllonch and Sergio Caballero
Biel is from Majorca and he likes sailing, and Sergio likes music. There was no need to press any button, everything began to happen on its own.
Entertainment: Salt Cake.
Biel and Sergioput the oil and water in a bowl. They mixed them together well and gradually added flour until the mixture was an easy to handle dough. After thirty minutes to an hour (depending on the room temperature), they rolled the dough thin with a rolling pin and shaped it into a tart. They put it on a big tray and pressed it down with their fingers. Separately, they made a paste with oil, a good handful of salt and flour, and they spread it over the top.

 

10 - Biel i Caballero-page-001 (1)

10 - Biel i Caballero-page-001 (2)

Biel Capllonch + Sergio Caballero (2)

Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (3)

Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (1) Biel Capllonch + Sergio Caballero Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (4)

Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (5)

Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (6)

Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (7)

Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (8)

Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (10)

Biel Capllonch (WDRPD) y Sergio Caballero (música) (11)

Miralda

Una crida en què qualsevol ciutadà podia contribuir amb l’aportació del seus objectes domèstics i podia formar part de la Food Cultura Collections. Va ser un èxit i els disset metres de l’aparador van quedar plens d’idees de menjar i de la cultura.

Els instruments domèstics que ens van fer pensar:
-de la cuina: les cassoles, els morters, els guants, els coladors, els pots…
-del menjador: els plats utilitzats i vells, els escuradents, les soperes, els termos, els salers i els pebrers, les gerres, les setrilleres…
-de la casa: les llaunes de galetes, els fruiters, les cuinetes de joguina, els xumets, les ampolles decorades, els sifons, els coladors, els porquets…

També ens van portar les seves receptes secretes o les receptes de l’àvia o de la tieta. Es va despendre molta energia i no es va oblidar cap racó de casa. De la cuina a l’aparador i de l’aparador a la vostra taula amb tots els ingredients indispensables per desprès dormir una migdiada com cal. La panxa i el pensament tips. Desprès del repòs, més.

Miralda

Un llamamiento al que cualquier ciudadano podía contribuir con la aportación de sus objetos domésticos y podía formar parte de la Food Cultura Collections. Fue un éxito y los diecisiete metros del escaparate quedaron llenos de ideas, de comida y de cultura.

Los instrumentos domésticos que nos hicieron pensar:
-de la cocina: las cazuelas, los morteros, los guantes, los coladores, los botes…
-del comedor: los platos utilizados y viejos, los palillos, las soperas, los termos, los saleros y los pimenteros, las jarras, las aceiteras…
-de la casa: las latas de galletas, los fruteros, las cocinitas de juguete, los chupetes, las botellas decoradas, los sifones, los coladores, los cerditos…

También nos trajeron sus recetas secretas o las recetas de la abuela o de la tía. Se gastó mucha energía y no se olvidó ningún rincón de casa. De la cocina al escaparate y del escaparate a vuestra mesa, con todos los ingredientes indispensables y por supuesto dormir una siesta como es debido. La barriga y el pensamiento lleno. Después del reposo, más.

Miralda

A proclamation in which any citizen could contribute with domestic objects to form part of the Food Culture Collections. It was a success and the seventeen metres ofl’aparador were filled with ideas on eating and culture.

The domestic tools that made us think:
-from the kitchen: pans, mortars, gloves, strainers, pots…
-from the dining-room: old, used plates, toothpicks, soup tureens, thermos flasks, saltcellars and pepperpots, jugs, cruets…
-from the home: biscuit tins, fruit bowls, toy kitchens, dummies, decorated bottles, soda bottles, colanders, piggy banks…

They also brought us their own secret recipes or those of their grannys or aunties. It generated lots of energy and no corner of the house was forgotten. From the kitchen to the shop window and from the aparador to your table with all the ingredients needed to do a proper siesta afterwards. Both tummy and mind full. After the rest, more. 11 - Miralda (1)

11 - Miralda (2)

Miralda (7)

Miralda (3)

Miralda (4)

L'aparador-Miralda (1)

L'aparador-Miralda (2)

L'aparador-Miralda (3)

L'aparador-Miralda (4)

L'aparador-Miralda (5)

L'aparador-Miralda (6)

L'aparador-Miralda (7)

L'aparador-Miralda (8)

L'aparador-Miralda (9)

L'aparador-Miralda (10)

L'aparador-Miralda (11)

foodC

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *