“La Sala”
Comissari: Carles
Poy
Del 29 de juny al 30 de setembre de 2007
Inauguració: divendres 29 de juny a les 19h.
Un suculent àpat cap al futur extraient receptes, aventures i desventures del passat al centre d’art contemporani LA SALA.
En aquesta mostra he cregut oportú valorar i donar a conèixer encara més uns espais de la història i de la cultura de Vilanova i la Geltrú, per tal de poder entendre i gaudir la seva riquesa actual.
L’espai? El del Gran Saló, Saló Marfil, La Sala i la seva vida.
L’ambient? El del Museu Romàntic Can Papiol.
La paret? Pintures de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de quatre mestres dels segles XIX i XX, de Joaquim Mir, d’Alexandre de Cabanyes i Marquès, d’Enric C. Ricart i de Martí Torrents.
Intervencions d’avui? Les de Biel Capllonch, Pep Duran i Miralda.
El punt de sortida ha estat la sala de ball, de ball humorístic, de grans balls de màscares i de mascarots a favor dels pobres, de xerrades de la CNT, de Comissions Obreres i d’Esquerra Republicana. Un espai històric, de gran qualitat popular i cultural, on la gent de Vilanova i la Geltrú, d’hivern en hivern, trobava un lloc de badallada al veure suar les columnes, al beure un gotet de vi o una gasosa o al trobar parella per ballar.
La primera parada que faig és al Museu Romàntic Can Papiol per visitar la biblioteca, el rebedor, la sala d’espera, l’alcova imperi, la sala de música, el saló de ball i totes, totes les seves dependències, que van fer que hi tornés, una vegada i una altra, tan sols pel fet de poder aprofitar el plaer de gaudir del bon gust i de la bellesa d’aquest racó de Vilanova i la Geltrú. Ara, el Museu Romàntic Can Papiol es queixa i diu que necessita una bona neteja, en fi, que vol ser rehabilitat per lluir amb tot el seu esplendor i per tant ha d’estar uns mesos posant-se a to i no es pot visitar.
En assabentar-me del temps que aquest Museu estarà tancat, vaig pensar que podria recrear el seu ambient, la seva riquesa, els seus colors i elements barrocs a la mostra de La Sala. Un dia, a la sala de ball de Can Papiol, em vaig sentir romàntic, m’ho vaig suggerir i em vaig dir que seria un plaer poder recrear, adaptar i lluir l’espai de la cuina, la sala d’espera i el dormitori del servei a la gran sala.
La segona parada és a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, per trobar en la seva col·lecció alguns dels mestres que desitjava incorporar a la mostra de La Sala.
Joaquim Mir (1873-1940)
Un jardí, el de casa seva, amb taules, cadires, vegetació
abundant i, al fons, una casa blanca amb palmeres.
Alexandre de Cabanyes
(1877-1972)
Barques a la platja amb pescadors. Al fons, el mar.
Martí Torrents
(1887-1977)
Un carnaval multitudinari. Els homes vestits molt elegants amb frac i
les dones amb vestits curts, molt lleugers i generosos escots.
Enric C. Ricart (1893-1960)
Jaqueta i pantaló de diable. Pantalons llargs amb una obertura
que tanca amb un crec i jaqueta confeccionada en loneta de color beix,
ajustada al puny amb una veta, amb caperutxa i dues banyes.
L’arribada és la incorporació de Biel Capllonch, de Pep Durán i de Miralda, tres creadors d’avui que conec i als quals proposo participar en el projecte per intervenir, d’una manera lliure, en una Sala plena d’història. Els tres accepten.
Personalment m’és grat i especialment complaent confrontar aspectes creatius i populars del passat amb creacions i cultura actuals. La meva proposta de les barreges, les mixtures i el diàleg entre elles fa subratllar el millor i més especial de cada gènere i època.