Confitura de moniato / Sonimagfoto / Fira Barcelona

de moniato

confitura de moniato - sonimagfoto

Fira Barcelona                      sonimag foto                            EGM                       Casa Amèrica Catalunya

‘Confitura de moniato’ és un projecte multidisciplinar al voltant de la imatge que aplega les creacions de diversos artistes espanyols i llatinoamericans. Les imatges en diferents suports plasmen fragments de la diversitat cultural de Miralda i Pep Duran de Barcelona, Nelson Garrido de Veneçuela i del representant de Nicaragua a la Biennal de Venècia, Ernesto Salmerón. Aquesta curiosa al·legoria contemporània comissariada pel Carles Poy, es podrà veure al Visual Art Gallery de Sonimagfoto del 3 al 7 d’octubre, amb la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya. 

Explica Carles Poy que “el moniato és beneficiós per lluitar contra l’estrès i per la vista pel seu alt contingut en vitamines A, C, E i carotens.  Un bon aliment per a nens i adults, que admet diverses i senzilles formes de cuinar-lo com ara al forn preescalfat uns 200 graus per fer  sopa, pastissets o confitura”.

Precisament per estimular la visió, Carles Poy ha convidat a la seva particular cuina de Sonimagfoto a quatre artistes de reconegut prestigi a Catalunya i Llatinoamèrica amb l’objectiu de confitar un projecte únic amb la imatge com a principal ingredient que, com el moniato, admet diferents mètodes de preparació i presentació. D’aquest experiment neix “Confitura de moniato”, una exposició que barreja imatge estàtica sobre diferents superfícies amb videoprojeccions i que no deixarà ningú indiferent.

El menú

Miralda (Terrassa, 1942) exposarà el seu conegut i itinerant treball ‘Llengües’ (Caracas, Buenos Aires, Lima, Bogotà, Mèxic, L’Habana, Miami, Sao Paulo i Montevideo). Cadascuna d’aquestes llengües en gran format representa la varietat alimentària de la seva respectiva cultura a través dels seus plats més típics. Així, llengua gustativa i llengua cultural resten unificades mitjançant aquesta metàfora fotogràfica. L’obra de Miralda,realitzada a través de FoodCulturaMuseum, continua amb la investigació de les identitats personals i culturals dels pobles a través de les seves manifestacions festives i tradicionals.

Nelson Garrido (Caracas, 1952) presenta una sèrie de ‘natures mortes i podrides’ realitzades amb l’ajuda d’un escànner que trenquen amb la tradició de la càmera fosca. L’artista veneçolà inclou, a més, persones nues als seus collages, que són escanejades conjuntament amb la resta d’elements de la natura morta per crear un contexte d’erotisme visceral.

La imatge digital resultant està basada en el rastreig i, per tant, ofereix una presa essencialment diferent de la tradicional. En aquesta ocasió també la temàtica té a veure amb el menjar: l’element orgànic com a fusió del món vegetal, animal i mineral, per recrear una estètica única entre les vísceres, els enciams, la persona i els cadàvers dels animals.  Garrido ha anat desenvolupant una proposta fotogràfica on barreja la religió, el sexe, l’humor i l’imaginari popular per obtenir una imatge lletja però voluptuosa. Violenta i irreverent, l’obra de Garrido es basa en una constant experimentació de mitjans expressius i un profund qüestionament del sistema de normes i creences socialment acceptat. És el primer fotògraf veneçolà distingit amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1991). Ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives arreu del món.

L’escultor i escenògraf Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955)  ha estat desenvolupant des de 2003 una sèrie de fotografies agrupades sota el títol ‘Projecte Flou’, on la roba és la protagonista de l’escena. A “Confitura de moniato”, mostrarà un conjunt d’aquestes obres en què l’element humà queda sotmès a la seva absència i on només la roba ens serveix de referència per a la seva existència. El teixit de recobriment, tan cobejat i publicitat, és alhora la única forma que es pot assolir. La roba es veu com a arquitectura muda, com a escenari buit, com a metàfora de l’absència. Duran és un expert a recrear espais escenogràfics que qüestionen la nostra pròpia existència.

Ernesto Salmerón (Managua, 1977) ens presenta –a través dels seus dos vídeos ‘Sense títol’ (2005) i ‘El petit dictador’ (2006)– un treball en moviment molt personal que reflexiona sobre la fragilitat de l’ésser humà des del punt de vista emocional i creatiu i social i polític. A ‘Sense títol’, Salmerón se centra en la tensió entre pintura i vídeo, subratllant conceptes en oposició: la felicitat i l’efímer, l’estàtic i el dinàmic…  A ‘El petit dictador’ també es barregen les referències tècniques i del llenguatge discursiu amb reflexions sobre la societat i l’entorn. Ernesto Salmerón ha recollit diverses distincions internacionals per la seva obra i ha estat el representant de Nicaragua a la Biennal d’Art de Venècia d’enguany.

A més de ‘Confitura de moniato’, a l’espai Visual Art Gallery hi haurà altres tres projectes. El fotoperiodista argentí Carlos Bosch exhibirà  ‘La Transició 1976-1981’, amb imatges que mostren i interpreten la història política i social d’Espanya durant aquesta època. El fotògraf Aitor Lara exposarà  ‘Uzbekistán: Torre de Silenci’, un reportatge documental que retrata tots els aspectes d’aquest històric territori situat entre orient i occident, i l’agència Reuters presentarà ‘Mira el món’, una col·lecció d’imatges que recullen la història política, social, cultural i econòmica des de l’any 2000.

Barcelona, setembre de 2007

Fira Barcelona                     sonimag foto                          EGM                   Casa Amèrica Catalunya

‘Confitura de moniato’ es un proyecto multidisciplinar en torno a la imagen que reúne las creaciones de diversos artistas españoles y latinoamericanos. Las imágenes en diferentes soportes plasman fragmentos de la diversidad cultural de Miralda y Pep Duran de Barcelona, Nelson Garrido de Venezuela y Ernesto Salmerón de Nicaragua. Esta curiosa alegoría contemporánea comisariada por Carles Poy, se pudo ver en el Visual Art Gallery de Sonimagfoto del 3 al 7 de octubre, con la colaboración de Casa América Catalunya.

Explica Carles Poy que “el moniato es beneficioso para luchar contra el estrés y para la vista por su alto contenido en vitaminas A, C, E y carotenos.  Un estupendo alimento para niños y adultos, que admite diversas y sencillas formas de cocinarlo como en el horno precalentado a unos 200 grados para hacer sopa, pastelitos o confitura”.

Precisamente para estimular la visión, Carles Poy ha invitado a su particular cocina de Sonimagfoto a cuatro artistas de reconocido prestigio en Cataluña y Latinoamérica con el fin de confitar un proyecto único con la imagen como principal ingrediente que, como el moniato, admite diferentes métodos de preparación y presentación. De este experimento nace “Confitura de moniato”, una exposición que mezcla imagen estática sobre diferentes superficies con videoproyecciones y que no dejará a nadie indiferente.

El menú 

Miralda (Terrassa, 1942) expondrá su conocido e itinerante trabajo ‘Lenguas’ (Caracas, Buenos Aires, Lima, Bogotá, México, La Habana, Miami, Sao Paulo y Montevideo). Cada una de estas lenguas en gran formato representa la variedad alimenticia de su respectiva cultura a través de sus platos más típicos. Así, lengua gustativa y lengua cultural quedan unificadas mediante esta metáfora fotográfica. La obra de Miralda, realizada a través de FoodCulturaMuseum,continúa con la investigación de las identidades personales y culturales de los pueblos a través de sus manifestaciones festivas y tradicionales.

Nelson Garrido (Caracas, 1952) presenta una serie de ‘naturalezas muertas y podridas’ realizadas con la ayuda de un escáner que rompen con la tradición de la cámara oscura. El artista venezolano incluye, además, personas desnudas en sus collages, que son escaneadas conjuntamente con el resto de elementos del bodegón para crear un contexto de erotismo visceral.

La imagen digital resultante está basada en el rastreo y, por lo tanto, ofrece una toma esencialmente diferente de la tradicional. En esta ocasión también la temática tiene que ver con la comida: el elemento orgánico como fusión del mundo vegetal, animal y mineral, para recrear una estetica única entre las vísceras, las lechugas, la persona y los cadáveres de animales.  Garrido ha ido desarrollando una propuesta fotográfica donde mezcla la religión, el sexo, el humor y el imaginario popular para obtener una imagen fea pero voluptuosa. Violenta e irreverente, la obra de Garrido se basa en una constante experimentación de medios expresivos y un profundo cuestionamiento del sistema de normas y creencias socialmente aceptado. Es el primer fotógrafo venezolano distinguido con el Premio Nacional de Artes Plásticas (1991). Ha participado en innumerables exposiciones individuales y colectivas alrededor del mundo.

El escultor y escenógrafo Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955)  ha estado desarrollando desde 2003 una serie de fotografías agrupadas bajo el título ‘Projecte Flou’, donde la ropa es la protagonista de la escena. En “Confitura de moniato”, mostrará un conjunto de estas obras donde el elemento humano queda sometido a su ausencia y donde sólo la ropa nos sirve de referencia para su existencia. El tejido de recubrimiento, tan codiciado y publicitado, es ahora la única forma alcanzable. La ropa es vista como arquitectura muda, como escenario vacío, como metáfora de la ausencia. Duran es un experto en recrear espacios escenográficos que cuestionan nuestra propia existencia.

Ernesto Salmerón (Managua, 1977) nos presenta –a través de sus dos vídeos ‘Sin título’ (2005) y ‘El pequeño dictador’ (2006)– un trabajo en movimiento muy personal que reflexiona sobre la fragilidad del ser humano desde el punto de vista emocional-creativo y social y político. En ‘Sin título’, Salmerón se centra en la tensión entre pintura y vídeo, subrayando conceptos en oposición: la felicidad y lo efímero, lo estático y lo dinámico… En ‘El pequeño dictador’ también se mezclan las referencias técnicas y del lenguaje discursivo con reflexiones sobre la sociedad y el entorno. Ernesto Salmerón ha recogido varias distinciones internacionales por su obra y ha sido el representante de Nicaragua en la Bienal de Arte de Venecia de este año.

Además de ‘Confitura de moniato’, el espacio Visual Art Gallery habrá otros tres proyectos. El fotoperiodista argentino Carlos Bosch exhibirá  ‘La Transición 1976-1981’, con imágenes que muestran e interpretan la historia política y social de España desde esa época. El fotógrafo Aitor Lara expondrá  ‘Uzbekistán: Torre de Silencio’, un reportaje documental que retrata todos los aspectos de este histórico territorio situado entre oriente y occidente y la agencia Reuters presentará ‘Mira el mundo’, una colección de imágenes que recogen la historia política, social, cultural y económica desde el año 2000.

Barcelona, septiembre de 2007

Fira Barcelona                      sonimag foto                           EGM                      Casa Amèrica Catalunya

‘Confitura de moniato’ (Sweet potato jam) is a multi-disciplinary project featuring the creations of various Spanish and Latin American artists. The images on different materials capture the fragments of cultural diversity of Miralda and Pep Duran from Barcelona, Nelson Garrido from Venezuela and the Nicaraguan representative in the Venice Biennial, Ernesto Salmerón. Visitors will be able to see this curious contemporary allegory, directed by Carles Poy, in Sonimagfoto’s Visual Art Gallery from the 3rd to the 7th of October, with the collaboration of Casa América Catalunya.

Carles Poy explains that “the sweet potato helps to fight stress and is good for the eyes because of its high content of Vitamins A, C, E and carotenes. This food is fantastic for children and adults and can be cooked in various, simple ways, such as in the oven pre-heated to 200 degrees to make soup, cakes or jam”.

In order to stimulate the vision, Carles Poy has invited, to his personal kitchen at Sonimagfoto, four artists of renowned prestige in Catalonia and Latin America to prepare a unique project with images as the main ingredient which, like the sweet potato, can be prepared and presented in different ways. This experiment has given rise to “Confitura de moniato”, an exhibition which mixes static images on different materials with video screenings and which will leave nobody indifferent.

The menu

Miralda (Terrassa, 1942) will showcase his well-known itinerant work Tongues (Caracas, Buenos Aires, Lima, Bogotá, Mexico, La Havana, Miami, Sao Paulo and Montevideo). Each of these large tongues represents the culinary variety of respective cultures through their most typical dishes. The tongues of taste and culture are unified via this photographic metaphor. The work of Miralda conceived through the FoodCulturaMuseum continues with research into the personal and cultural identities of peoples through their festivals and traditions.

Nelson Garrido (Caracas, 1952) is presenting a series of ‘still and rotting lifes’ which have been scanned and which break with the dark room tradition. The Venezuelan artist also includes nudes in his collages, which have been scanned together with the still life elements to create a context of visceral eroticism.

The resulting digital images are based on scanning and, therefore, give an angle which differs essentially from the traditional.  On this occasion, the theme is food-related: the organic element as a fusion of the vegetable, animal and mineral worlds, to recreate a unique aesthetic between entrails, lettuces, persons and animal cadavers.  Garrido has developed a photographic proposal in which he mixes religion, sex, humour and the imaginary to obtain an ugly but voluptuous image. Violent and irreverent, Garrido’s work is based on a constant experimentation of expressive means and a profound questioning of the system of socially accepted norms and beliefs.  He is the first Venezuelan photographer to receive the National Plastic Awards (1991). He has participated in innumerable individual and group exhibitions all over the world.

Since 2003, the sculptor and stage designer Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955) has been developing a series of photographs under the title ‘Projecte Flou’, where clothes are the focus. In “Confitura de moniato”, he will show a set of these works where the human element is absent and only the clothes serve as a reference of its existence. Clothing fabric, so coveted and publicised, is now the only achievable form. Clothes are seen as mute architecture, as an empty stage, as a metaphor of absence. Duran is an expert in recreating staged spaces which question our existence.

Through two videos ‘Sin título’ (Untitled) (2005) and ‘El pequeño dictador’ (The small dictator) (2006), Ernesto Salmerón (Managua, 1977) is presenting a very personal work in movement which reflects on the fragility of the human being from an emotional-creative, social and political points of view. In ‘Sin título’, Salmerón focuses on the tension between painting and video, underlining opposing concepts: happiness and the ephemeral, the static and the dynamic… In ‘El pequeño dictador’ he also mixes references about society and the environment. Ernesto Salmerón has received various international distinctions for his work and has been Nicaragua’s representative in this year’s Venice Art Biennial.

Next January, Nelson Garrido and Ernesto Salmerón will exhibit their work in Casa América Cataluña.

In addition to ‘Confitura de moniato’, the Visual Art Gallery will feature three other projects. The photojournalist Carlos Bosch will exhibit ‘The Transition, 1976-1981’ with images which show and interpret the political and social history of Spain during this period. The photographer Aitor Lara will show ‘Uzbekistan. Tower of silence’, a documentary report, which portrays all the aspects of this historic territory situated between east and west, and Reuters will present  ‘Mira el mundo’ (Look at the World), a collection of images which show political, social, cultural and economic history since the year 2000.

Barcelona, September 2007

Agraïments / Agradecimientos:

Enric Galve, Joaquim Canal, Montse Carbonell, Jaume Cendra, Lisbeth Salas, Estrella Benito, Reinaldo Rojas, Ivan Garcia, Isabel Herrera, Maria Alejandra Gutiérrez, Antoni Ansemil Martínez, Joan Anton Daniel, Ramon Canut, Marta Nin, Rosi Morales, Marcel F., Rosa Lladó i/y Angie Fernández (Salon de Thé)

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *