Menu

6 de gener del 2005 – A V U I – Pilar Parcerisas – Sal a la sopa

01 enero 2005

A V U I
DIJOUS
6 DE GENER DEL 2005

CULTURA
ART&CO

PILAR PARCERISAS

‘Sal a la sopa’

Passar el rasclet: A La Capella del carrer Hospital, Carles Poy ha posat Sal a la sopa per tal de condimentar un brou d’ingredients culturals contemporanis en una exposició que du aquest mateix títol. Poy, que pot exhibir un llarg currículum com a fetiller de les arts contemporànies amb diverses iniciatives i l’historial d’una de les primers galeries instal·lades a Doctor Dou que també fou una de les primeres a plegar veles, ha passat ara el rasclet, aplegant rastres de contemporaneïtat, pessics de present, com el homeless que rastreja i carrega el que troba en un sac a l’esquena. Sal a la sopa és una sopa urbana amb aires de Raval.

Art residual: Com l’escudella barrejada, Sal a la sopa transgredeix els estrats culturals, agafa una mica d’aquí i una mica d’allà, aspectes de l’alta i la baixa cultura, la plàstica i el teatre com a disciplines intercanviables, retalls de vida robats al carrer i dipositats a la sala d’exposicions com un armari de joguines, la convivència de la bellesa i la lletjor en la més estricta mirada actual del que podem trobar al carrer. La creació en estat pur i impur, la vida com a ready-made, fruit de l’atzar i les circumstàncies. Sal a la sopa va més enllà de l’art que especula volgudament amb la quotidianitat perquè està de moda pretenent revestir-la d’etnografies sublims; simplement és realitat directa, carro de homeless que carrega al seu pas retalls i fragments de vida contemporània, un esperit que exemplifiquen prou bé els instruments musicals de Cabo San Roque, fets de deixalles, que marquen el ritme del to naïf que té sovint la vida.

Alta i baixa cultura: Interdisciplinària i orgànica, Sal a la sopa no mira prim. Des del grafit de guix al terra que ens acusa: “Somos privilegiados”, al costat d’una pila de cloves d’ostres de Paco Guzmán, al món de la indumentària escenogràfica de Gabriel Torres, amb les restes de vestits de núvia que porten per títol “Lo que Leti no llevó”. D’aquí a la proposta de lectures personalitzades de Pep Duran, un assaig de teatre radiat de capçalera per abans d’anar a dormir, sis escriptors a la recerca d’oient: Barnes, Barthes, Bernhard, Brecht, Breton, Bukowski i al banquet de barrets vermells de Nina Pawlovski, un món de ressons teatrals que es completa amb la ballarina de ferro de Sol Picó. Il·lustradors i dissenyadors, com Meritxell Duran o Marc Taeger, ens transporten a l’avorriment domèstic i a l’absurditat de les situacions quotidianes, mentre Txema Salvans recull la passió de la relació esporàdica una nit de ball i Biel Capllonch converteix en imatge un comportament.

Estètica ‘bizarre’: Si haguéssim de definir amb un mot l’estètica de Sal a la sopa, bizarre seria potser l’apropiat, el que en francès defineix el que és estrambòtic, estrafolari, estrany. En fa honor l’apartat dedicat als objectes per potenciar les relacions entre la gent de Curro Claret, com el “No me olvides, colgante hecho con molde de una parte de la dentadura de tu pareja” o bé el “Christmas hecho con cartón de un homeless”, retall de cartró de color de gos com fuig i ple de ditades. Altres contribuïdors al projecte hi han deixat també petjada, com Mark Cunningham i Sílvia Mestres, Marcel F., VACCA i Xavier Manubens, valor afegit al muntatge.

Mitologia individual: I per tancar Sal a la sopa no podem deixar de consultar la web pública de Carles Poy, un altre autèntic de sal i pebre, un historial ple d’imaginació que ha topat sovint amb la sordesa de l’administració i, si no, consulteu la serva col·lecció d’ajuts denegats. No té desperdici.

 

sal a la sopa - Pilar Parcerisas

sal a la sopa - 1

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *